L'ORIGEN. El Tram-tren del Camp de Tarragona, nom
amb la qual és coneguda la segona àrea metropolitana de Catalunya,
neix a partir de propostes municipals dels
ajuntaments de Reus, Salou, Cambrils
i Tarragona, a partir de
mocions del partit ecosocialista ICV i de propostes de la PTP del Camp de
Tarragona.
PRECEDENTS. El Tram-tren és un sistema mixte entre ferrocarril de
rodalies i tramvia,
que combina la rapidesa del primer
amb l'accessibiliat, cobertura i
comoditat del segon. Per
la zona urbana es comporta com
un tramvia convencional, gaudint de la seva integració urbana; i per la zona
interurbana assoleix velocitats de tren de Rodalies aprofitant fins i tot
les
infraestructures ferroviàrias convencionals. És un sistema d'èxit
a moltes ciutats mitjanes d'Europa que
s'estrena per primera vegada a Espanya a la línia Alacant-
Dènia dels
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Amb el pas del temps
la resta de
forces polítiques prenen consideració pel projecte
fins a què la Generalitat de Catalunya es fa seu el
projecte
a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
(2003).
EL PROJECTE. Es va encarregar un estudi a la
consultoria Gabinet Gaudí S.L., que va arribar a la
conclusió de què aquest mitjà de transport al Camp de
Tarragona era viable tècnica i econòmicament per tenir una demanda prou justificada. A més, quatre arguments
ferroviaris són suficients per a que es prengui
en consideració la xarxa de tram-tren en l'horitzó del 2008, quan és
previst que concloguin les reformes ferroviàries previstes a la zona:
 |
La
segona àrea metropolitana de Catalunya té quotes d'ús del vehicle
privat al voltant del 75%, amb molt baixa representació del transport
públic col·lectiu i dels moviments a peu i en bicicleta.
A la manca
d'una potent xarxa d'autobús, cal afegir una infrastructura
ferroviària existent però infrautilitzada localment i la pràctica
inexistència de corredors segregats pel transport públic, on es pugui
desenvolupar la xarxa bàsica ferroviaria del Camp de Tarragona. |
 |
La
xarxa ferroviària actual del Camp de Tarragona és força densa,
però té una explotació de caràcter regional gens pensada per a les
necessitats locals. El projecte del TramCamp permetria aportar una
dimensió més local a la xarxa actual, complementant-la amb nous trams
urbans que aportessin accessibilitat i capacitat al transport públic
actual. |
 |
La
reestructuració del servei ferroviari prevista a aquesta zona, creant
una única estació pel Camp de Tarragona al costat de l'Aeroport de
Reus, alluyarà el pas de trens de llarg recorregut i alguns regionals
(com els Tortosa) de les estacions de Tarragona o Reus. Els habitatns
d'aquestes ciutats s'hauran de desplaçar obligatòriament fins la nova
estació del Camp per poder agafar un tren que en l'actualitat s'atura
molt a prop dels centres urbans. El TramCamp ajudarà a no perdre
l'accessiblitat ferroviària actual i a desenvolupar un ferrocarril
local que esdevingui la base del transport públic del Camp:
sostenible, amb plataforma reservada i consumint molt poc espai i
energia. |
 |
Salou y Cambrils,
unes de les estacions amb més èxit d'usuaris
del Camp de Tarragona, seran
eliminades amb el trasllat del Corredor Mediterrani per l'interior (nova variant Tarragona-l'Hospitalet de
l'Infant). La substitució del corredor Mediterrani
actual per una línia de tren-tramvia es mostra com l'única opció capaç
de mantenir un servei ferroviari bàsic i molt utilitzat, tot millorant
la integració urbana d'un ferrocarril urbanísticament mal integrat en
l'actualitat. |
DEROGACIÓ I REPRESA. El projecte de tren-tram a l'àrea metropolitana de
Tarragona fou inclòs finalment al
Pla
de Transports de Viatgers de Catalunya, aprovat definitivament el
desembre de 2002, però derogat pel
Pla d'Infrastructures del Transport de Catalunya 2006-2026 aprovat
durant l'abril de 2006. Durant el període d'al·legacions nombroses
entitats del Camp de Tarragona, entre elles la PTP del Camp, van al·legar
el pla per a què el Govern reconsiderés la seva posició. Fins-i-tot el
mateix partit que al Govern havia bloquejat el TramCamp (PSC), va defensar
públicament el projecte des del nivell local enfrontant-se a la
conselleria de PTOP. Finalment, a l'estiu de 2006 es va publicar la
revisió del pla i es va acceptar la creació d'una xarxa de tram-tren, tot
i que limitant la construcció de noves vies fins el 2016. Una petita passa
endavant, però no suficient. Enmig d'un desencís generalitzat, les
eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2006 van incrementar el
pes polític de les forces favorables clarament al TramCamp. El Pacte
d'Entesa de Progrés, que reedita el tripartit de PSC-ERC-ICV a la
Generalitat, marca l'objectiu de fer el tramvia del Camp de Tarragona a la
present legistlatura, sense gaires especificacions sobre construccions de
nous trams de via.
|